Resultats de la cerca frase exacta: 8.011
|
21.
sobreseure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deturar la resolució o l'execució (d'alguna cosa). Deixar (una cosa) sense curs ulterior. Sobreseure una causa. [...]
|
|
22.
albirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc. Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. [...]
|
|
23.
entortellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (alguna cosa) de manera que prengui la forma d'un cercle. Alguna cosa, corbar-se prenent la forma d'un cercle. [...]
|
|
24.
desacostumar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
|
|
25.
vergassejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar vergassades (a algú, a alguna cosa). Batre amb una vara o verga (alguna cosa, especialment la llana per estovar-la). [...]
|
|
26.
amaçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cops (a alguna cosa) amb una maça. Insistir reiteradament sobre alguna cosa. [...]
|
|
27.
trepollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixafar (una cosa) trepitjant-la. [...]
desacostumar
|
|
28.
dessucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el suc (a una cosa sucosa). Una cosa, perdre el propi suc. [...]
|
|
29.
escamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar (alguna cosa) fent-hi escames. [...]
|
|
30.
frivolitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar (alguna cosa) amb frivolitat. [...]
|
desacostumar
1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard.
2 intr. pron. [LC] Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar.