1.
parella
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parell, es diu només d'objectes que normalment van de dos en dos (guants, sabates, etc.); en canvi, parella es diu només de les persones o dels animals. coble, parella d'animals units per a una finalitat comuna. tronc, parella de cavalls o muls que tiren d'un carruatge, enganxats al fusell. duet [...]
parell, es diu només d'objectes que normalment van de dos en dos (guants, sabates, etc.); en canvi, parella es diu només de les persones o dels animals. coble, parella d'animals units per a una finalitat comuna. tronc, parella de cavalls o muls que tiren d'un carruatge, enganxats al fusell. duet, parella d'artistes que s'exhibeixen plegats, cantant. gavella, en la frase fer bona gavella, fer bona parella, parlant de persones. biga, en l'antiguitat romana, la parella de cavalls que tiraven del carro anomenat també biga. ambo, parella de nombres, en certs jocs. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
ballador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ballaire dansaire ballarí. Cp. parella: el qui balla amb un altre. 2 m. articulació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
consentit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aviciat. 2 (Dit de la persona que consent l'adulteri del seu cònjuge o la seva parella) marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
adulterar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. cometre adulteri trencar la fe matrimonial (o conjugal) enganyar el cònjuge (o la parella) posar banyes(a algú), enganyar-lo el seu cònjuge o la seva parella mantenint relacions amoroses amb una altra persona. trair la fe conjugal fornicar(->) 2 v. tr. sofisticar [...]
|
5.
tolerant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
liberal(en política) comportívol, inclinat a comportar, tolerant. transigent comprensiu latitudinari, tolerant en matèria religiosa. Cp. indulgent, condescendent, comportador, indiferent, passiu, consentit (que tolera la infidelitat del seu cònjuge o parella). Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
conviure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cohabitar, usat esp. en el sentit de viure junts una parella sense estar casats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
parell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. parella. 2 adj. igual, semblant. 3 (Dit d'un nombre, en aritmètica) Ant. Imparell. Senar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
acoblar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apariaro aparionar, acoblar dos, esp. mascle i femella de manera que formin parella o parell (≠ aparellar). encoblar 2 endollar 3 copular Ant. Desacoblar. Desapariar. Despariar. reunir, ajuntar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
coble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ronsal. 2 Per ext., parella d'animals lligats amb el coble. encoblada, conjunt d'animals encoblats. tronc, coble de cavalls o muls que tiren d'un carruatge enganxats al fusell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
barallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estar com gat i gos tirar-se els plats pel cap (esp. una parella) anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se venir a les mans, començar a barallar-se a cops. anar a cops, barallar-se a cops. espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec. 3 disputar-se (- [...]
|