Resultats de la cerca frase exacta: 16
|
1.
descaminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el camí (a algú). Perdre el camí. El pelegrí s'ha descaminat i troba un ermità. [...]
descaminar
|
|
2.
descaminar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
descaminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer perder el camino] descaminar, desencaminar, desviar. 2 fig desencaminar, desencarrilar. Las malas lecturas le han descaminado, les males lectures l'han desencaminat. [...]
|
|
4.
descaminar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer perdre el camí] descaminar, desencaminar. v pron 2 [perdre el camí] descaminarse, desencaminarse. [...]
|
|
5.
descaminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desencaminar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
desencaminar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [descaminar] descaminar, desencaminar, desviar. 2 fig descaminar, desencaminar, descarriar, desviar. Les males lectures l'han desencaminat, las malas lecturas le han descaminado. v pron 3 descaminarse, descarriarse, desviarse. [...]
|
|
7.
foraviar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desencaminar] descaminar, desviar. 2 fig descaminar, desviar, descarriar. v pron 3 descaminarse, desviarse. [...]
|
|
8.
desencaminar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fig [descaminar] desencaminar, desencarrilar. [...]
|
|
9.
desencarrilar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [induir a obrar malament] desencaminar, descaminar, descarriar. [...]
|
|
10.
descarriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [descaminar] descaminar, desviar, desencaminar. 2 [una res del ganado] apartar, separar. 3 fig desencaminar, desencarrilar. v pron 4 [perderse] esgarriar-se. 5 fig [apartarse del recto camino] esgarriar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se. [...]
|
descaminar
1 v. tr. [LC] Fer perdre el camí (a algú).
2 v. intr. pron. [LC] Perdre el camí. El pelegrí s'ha descaminat i troba un ermità.