Resultats de la cerca frase exacta: 3.909
|
101.
autodestruir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destruir-se a si mateix. Unes institucions polítiques que no poden reformar-se sense autodestruir-se. [...]
tumbaga
|
|
102.
epicòndil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prominència òssia situada per sobre mateix d'un còndil, especialment del còndil humeral. [...]
|
|
103.
homo- [o hom-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. homós, 'el mateix'. Ex.: homosexualitat, homòfon, homònim. [...]
|
|
104.
isogin -ògina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix nombre d'estils que de sèpals, pètals i estams. [...]
|
|
105.
monoclinal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En geol., format per capes amb la mateixa inclinació i el mateix sentit. [...]
|
|
106.
pederàstia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació sexual entre un home adult i un infant, generalment del mateix sexe. [...]
|
|
107.
periec -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat en el mateix paral·lel de latitud però en meridians oposats. [...]
|
|
108.
autovaccí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vaccí preparat amb gèrmens aïllats del mateix individu a qui haurà d'ésser administrat. [...]
|
|
109.
enrassat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posat a un mateix preu. Mercaderia enrassada. Les botigues «Tot a 100» venen enrassat. [...]
|
|
110.
estol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de naus d'un mateix bàndol. Colla 1 1. Un estol de noies. [...]
|
tumbaga
1 f. [IMI] Aliatge d'or i coure, i sovint amb una mica d'argent, molt trencadís.
2 f. [LC] [IMI] Anell llis sense pedra, especialment el fet amb tumbaga.