21.
gernació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multitud de gent. [...]
|
22.
mònita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Astúcia, traces, de qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, de qui sap trampejar les coses. [...]
|
23.
cabdellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enrotllar (fil) formant un cabdell. Aquest cordill s'embullarà si no el cabdelleu. Una cosa que va rodolant, emportar-se (altres coses). El rocam desprès davallava cabdellant pins i tot el que trobava. Aplegar (gent) a un fi determinat. Comandar (gent de guerra). Una col o altra [...]
|
24.
atropament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de gent atropada. [...]
|
25.
suspecte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sospitós . Gent suspecta. [...]
|
26.
desbandar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer separar desordenadament (gent que va plegada). Els soldats desbandaren els atacants i en feren una mortaldat. Gent que va plegada, separar-se desordenadament, tirant cadascú per un costat diferent. Senten el soroll i no triguen a desbandar-se. [...]
|
27.
morisma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gent mora, especialment en multitud. [...]
|
28.
malparler -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a malparlar de la gent. [...]
|
29.
pogrom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massacre de gent indefensa, especialment jueus. [...]
|
30.
propalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divulgar. Gent que propala notícies alarmants. [...]
|