1.
el cognom Aragonès (Aragonés, Aragones) / forma normativa dels cognoms
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma normativa d'aquest cognom és Aragonès. Les variants prenormatives Aragonés i Aragones no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
|
2.
aragonès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Aragó. Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants. Llengua romànica parlada a l'àrea septentrional d'Aragó. Dialecte de l'espanyol parlat a Aragó. Relatiu o pertanyent a l'aragonès. Relatiu o pertanyent a la Corona d'Aragó, als seus [...]
|
3.
aragonès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
És el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava a la part septentrional d'Aragó en temps de l'Imperi Romà. L'àmbit territorial de l'idioma s'ha anat encongint a mesura que les varietats parlades, desprestigiades, han anat seguint un camí de castellanització gradual, en virtut del qua [...]
|
4.
aragonès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj i m i f 1 aragonés -esa. m i f 2 [habitant] aragonés -esa, maño -ña fam. [...]
|
5.
Aragonès, Ca l'
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Pla d'Urgell
Vila-sana
Aragonès, Ca l'
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
6.
aragonés
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj i m i f aragonès -esa. [...]
|
7.
Aragonès, Mas de l'
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Baix Camp
Alforja
Aragonès, Mas de l'
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
8.
Domingo l'Aragonés, Mas de
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Segrià
Seròs
Domingo l'Aragonés, Mas de
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
9.
jacetà jacetana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble preromà que habitava a les valls del Pirineu aragonès, centrat entorn de Jaca. Relatiu o pertanyent als jacetans. [...]
|
10.
benasquès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Benasc. Relatiu o pertanyent a Benasc o als seus habitants. Conjunt de parlars de transició entre el català i l'aragonès, molt relacionats amb el ribagorçà, parlats a la vall de Benasc. Relatiu o pertanyent al benasquès. [...]
|