satèl·lit) i la resolució temporal de la constel·lació serà entre 1.9 dies (a l'equador) i 1.4 (a latituds superiors) per a observacions de l'oceà, entre 1.1 dies (a l'equador) i 0.9 dies (a latituds superiors) per a observacions terrestres, entre 0.9 dies (a l'equador) i 0.8 dies (a latituds superiors) per [...]
Angle comprès entre el meridià d'un punt d'observació i el meridià d'un astre, mesurat sobre el pla de l'equador celeste, amb origen al sud i sentit positiu cap a l'oest. [...]
Angle mesurat sobre el pla de l'equador celeste des del punt vernal fins al meridià d'un astre, en sentit antihorari, d'oest a est, per a un observador situat a l'hemisferi nord. [...]
Massa central del cristal·lí, formada per una substància amorfa que fa de ciment. Ocupa l'eix anteroposterior de la lent i desprèn tres prolongacions, les quals es dirigeixen en forma de radis vers l'equador. [...]
Projecció equivalent basada en els mateixos principis de la projecció sinusoidal però que, en lloc d'agafar l'equador com a referència, parteix d'un paral·lel de latitud mitjana, cosa que produeix un contorn cordiforme. [...]
Cadascuna de les fibres de la zònula de Zinn que constitueixen l'aparell suspensor del cristal·lí i que tenen una disposició en sentit meridià, des de la regió ciliar fins a l'equador de la lent. [...]
Cadascuna de les fibres de la zònula de Zinn que constitueixen l'aparell suspensor del cristal·lí i que tenen una disposició en sentit meridià, des de la regió ciliar fins a l'equador de la lent. [...]
Zona de l'equador del cristal·lí que correspon a les fibres mitjanes o intermèdies, les quals es dirigeixen d'un pol a l'altre tot descrivint arcs de concavitat dirigida vers l'eix de l'òrgan. [...]
Aquesta llengua mixta quítxua-espanyol és parlada per aproximadament un miler de persones a la zona central d'Equador. En aquesta llengua trobem vocabulari espanyol integrat dins les estructures gramaticals del quítxua. Si bé algunes varietats del quítxua tenen fins a un 40% de manlleus de l [...]
Arbust originari de l'Equador i del Perú (Marsdenia condurango), de la família de les asclepiadàcies, l'escorça del qual és usada per les seves propietats astringents i estomàquiques. Hom en prepara begudes amargants i, antigament, li eren atribuïdes qualitats anticanceroses. [...]
