Resultats de la cerca frase exacta: 53
|
51.
acabament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, darreria, punt extrem. clausura, acció de terminar definitivament una cosa (compte, discussió, exposició, fira, etc.). 2 A l'acabament: Per rebat. Després del concert van cantar, per rebat, unes cançons populars. A misses dites, a l'acabament, després d'acabar-se una festa, àpat, etc. Arribar [...]
1 acabança fi (f.) final (→) finiment acaball, esp. en la frase Tenir mal acaball. terme límit terminació. La terminació dels estudis. coronament (d'una obra o acció) deseixida (ant.), en el moment en què cessa una cosa. sortida, en frases com A la sortida de l'hivern. expiració. A l'expiració de la treva. rematada. A la rematada d'una feina. compleció. La compleció d'una obra. solució (med.), acabament d'una malaltia. desenllaç (d'un afer difícil, etc.) consumació. La consumació dels segles. acaballes o acabances, acabament d'un àpat, d'una festa, etc. conclusió. La conclusió d'un poema, d'un discurs, etc. rebatuda, acció d'acabar una cosa prenent-ne la darrera porció. cessació o cessament. La cessació de la lluita. extinció. L'extinció d'una raça, d'un deute. darreria. A la darreria de l'hivern. extremitud, darreria, punt extrem. clausura, acció de terminar definitivament una cosa (compte, discussió, exposició, fira, etc.). 2 A l'acabament: Per rebat. Després del concert van cantar, per rebat, unes cançons populars. A misses dites, a l'acabament, després d'acabar-se una festa, àpat, etc. Arribar a misses dites. Cp. arribar als anissos: arribar a les acaballes d'una cosa. → punta, extrem. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
52.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cop de mà, no enllestirem mai, si no me echas una mano, no vamos a terminar nunca. 33 cop de mar golpe de mar. 34 cop de porta portazo. 35 cop de puny puñetazo. 36 cop d'escombra barrido ligero. 37 cop de sol insolación. 38 cop d'estat golpe de Estado (o golpe). 39 cop de teatre fig [cop d'efecte [...]
|
|
53.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en quejarte, fas mal fet de queixar-te. 48 hacer por (o para) [procurar] fer de (o per). Haz por verle cuando llegues, fes de veure'l quan arribis. Hacer para terminar pronto, fer per enllestir aviat. 49 hacer por hacer fer perquè sí. 50 hacer y deshacer fer i desfer. 51 no hacer más que no fer altra [...]
|
1 acabança
fi (f.)
final (→)
finiment
acaball, esp. en la frase Tenir mal acaball.
terme
límit
terminació. La terminació dels estudis.
coronament (d'una obra o acció)
deseixida (ant.), en el moment en què cessa una cosa.
sortida, en frases com A la sortida de l'hivern.
expiració. A l'expiració de la treva.
rematada. A la rematada d'una feina.
compleció. La compleció d'una obra.
solució (med.), acabament d'una malaltia.
desenllaç (d'un afer difícil, etc.)
consumació. La consumació dels segles.
acaballes o acabances, acabament d'un àpat, d'una festa, etc.
conclusió. La conclusió d'un poema, d'un discurs, etc.
rebatuda, acció d'acabar una cosa prenent-ne la darrera porció.
cessació o cessament. La cessació de la lluita.
extinció. L'extinció d'una raça, d'un deute.
darreria. A la darreria de l'hivern.
extremitud, darreria, punt extrem.
clausura, acció de terminar definitivament una cosa (compte, discussió, exposició, fira, etc.).
2 A l'acabament: Per rebat. Després del concert van cantar, per rebat, unes cançons populars. A misses dites, a l'acabament, després d'acabar-se una festa, àpat, etc. Arribar a misses dites.
Cp. arribar als anissos: arribar a les acaballes d'una cosa.
→ punta, extrem.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana