FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enganyar o d'enganyar-se; l'efecte. Fer un engany. Rebre un engany. Descobrir un engany. Tramar, ordir, un engany. Error de qui és enganyat. Estar en un engany. Treure algú de l'engany. Artifici, paraules, insídia, etc., de qui tracta d'enganyar. Una dona plena d'enganys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt. Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m'he ensopit. Enganyar (algú) per treure'n algun profit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Maneig, afaiçonament, etc., amb què es vol fer passar per bo el que no ho és, amb què es tracta d'enganyar algú. Amic de fer trafiques. Embrollaire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que imposa els altres amb falses aparences. Persona que cerca d'enganyar assumint un caràcter, un títol, etc., que no és el seu. Persona que fa falses imputacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell i serveix al torero per a enganyar el toro i fer-li abaixar el cap quan va a matar-lo amb l'espasa. [...]