FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditar de bo. Aquesta acció l'abona. Un altre vindrà que m'abonarà. Els votants abonen la seva gestió. Sortir fiador (d'algú), respondre'n. Faci el que faci, son pare l'abona. Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de respondre. Va fer una resposta estúpida. Allò amb què es respon a una pregunta, a una acusació, a una objecció, etc. Li vaig escriure, però encara no he rebut resposta. Li han donat una resposta favorable. Fa dies que espero la seva resposta. És un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fer una reclamació a correus. Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu. Deixa'm llegir el correu. a correu seguit [o pel primer correu] El mateix dia en què es rep (una carta). Contestar, respondre, una carta a correu seguit. correu electrònic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de responsable. La responsabilitat dels ministres. Capacitat de respondre d'alguna cosa, de garantir la realització d'una tasca, el compliment d'un deure, de donar-ne raó. Assumir la responsabilitat d'una cosa. Responsabilitat jurídica. responsabilitat administrativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom oposa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Fer una objecció. Respondre a una objecció. Les objeccions que poden fer-se a una teoria. No faré sinó una objecció a això que tu proposes. objecció de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, per la seva autoritat, porta la veu d'una escola, d'una associació, d'un partit, etc. Persona autoritzada per una institució, un col·lectiu, un partit o un grup social, per difondre la informació que generen i respondre en el seu nom a les preguntes que se li puguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fiança que hom dona per a respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin. fiança d'arrelament Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, no encertar, errar, (allò que vol tocar, atènyer). Vaig apuntar amb tota cura al colom, però el vaig fallar. Fallar un tret. Una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava. Li falla la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ésser-li a algú la boca mesura Poder demanar el que vulgui. no tenir boca per a dir (o respondre, etc.) [o no tenir boca amb què dir (o respondre, etc.)] No saber què dir, què respondre, etc. no tenir prou boca per a lloar algú Lloar-lo molt. per boca de A través del [...]
