FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. És un home carregat de vanitat. Tenir una vanitat ridícula, insuportable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suposar. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició. Proposició que expressa allò que hom suposa. En la lògica medieval, manera de significar d'un terme segons que aquest sigui pres en la seva materialitat o remeti a un concepte o a un individu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunyar-se del ver, del just. Cometre un error. Caure en un error. Esmenar un error. Adonar-se algú del seu error. Treure algú del seu error. Fer veure a algú el seu error. Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat. Error de judici, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de polimorf. Propietat de la substància que, sense canviar de composició química, té dues o més fases o modificacions cristal·lines. Coexistència de dues o més unitats lèxiques formalment relacionades per a expressar el mateix concepte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble, etc., que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem. Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'univers. Que s'estén a tots els éssers en general o a tots els d'un determinat conjunt. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal. Concepte que es refereix a tots els individus de la mateixa classe, del mateix gènere, de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substitució del concepte de possessió en nom propi pel de possessió en nom del nou propietari. En gram., forma lingüística amb l'estructura d'una oració però sense independència sintàctica. Clàusula subordinada, coordinada, juxtaposada. Clàusula substantiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frase usada com a equivalent d'un mot. Expressió composta d'un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua. perífrasi verbal Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d'una forma no personal, que expressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diccionari. La definició del mot agafar. Donar una definició. Fer una definició. Una definició clara, exacta, equívoca, incompleta. En mat., introducció d'un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits. Fidelitat de reproducció de les imatges obtingudes sobre [...]
