1.
caure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
|
2.
Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]
|
3.
caure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
4.
deixar-se caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cometre una falta consistent a tirar-se a sobre de la pilota o a prop després d'un placatge per tal d'evitar ser agafat per un adversari. [...]
|
5.
caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Anar a parar a terra, un esportista, en perdre el suport o l'equilibri. [...]
|
6.
caure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Anar a parar a terra, un esportista, en perdre el suport o l'equilibri. [...]
|
7.
caure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los [...]
|
8.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
anava a caure a terra.
Encara que és menys habitual, aquesta perífrasi també es pot fer servir en contextos de present, amb infinitius de verbs de dicció, quan hi ha la intenció per part del subjecte d'anunciar alguna cosa. Per exemple:
Doncs ara us vaig a dir el que penso, tant si us agrada com si no [...]
|
9.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
1 ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment. degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota. saltar. M'ha saltat un botó de l'americana. incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície. recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell. penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall. rossolar, caure lliscant per un pendent. rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix. tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs. capitombar, caure de cap. capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons. caure a pic, caure verticalment. estimbar-se, caure per una timba. esbalçar-se, íd. avencar-se, íd. caure com un sac, caure feixugament. caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort. caure de pernes enlaire, caure de cap. esmorrar-se, caure de cara. caure de memòria, caure d'esquena. caure de corcoll, íd. caure de cul, tocant primer el cul a terra. anar de morros per terra, caure de cara. caure de nassos, íd. caure de morros, íd. (vulg.) caure de genolls, caure agenollat. caure escales avall, caure per una escala. 2 anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic. 3 → arribar. 4 → disminuir. 5 → morir. 6 → pecar. 7 → atacar, escometre. 8 → acudir-se, endevinar, recordar. 9 → esdevenir-se. 10 → ésser. 11 → escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra. fer anar de rodolons sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig. fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc. → abatre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
caure [a]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Inclinar-se, un bot, a babord o a estribord per una acció incorrecta dels remers. [...]
|