31.
murmurador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
criticadoro criticaire(->), que té propensió a criticar o murmurar. confusioner. És la persona més confusionera d'aquest món. xafarder maldient malparler(≠ mal parlat) detractorCp. difamador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
rebentar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
globus, le reventaron el globo. 5 [esbotzar] hundir, tirar, romper. Han hagut de rebentar la porta, han tenido que tirar la puerta. 6 fig [fastiguejar] reventar, fastidiar. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, esta pérdida nos revienta completamente. 7 fig [criticar] vapulear, dar un palo. 8 fig [fer [...]
|
33.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
murmurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer sentir una fressa suau l'aigua, les fulles, etc. murmurejar mormolaro mormolejar xiuxiuaro xiuxiuejar bugonar rondinejar (fer) soroll. 2 Fig. rondinar. 3 Parlar mal d'algú. criticar retallar xafardejar comarejar malparlar malvantar trencar nous(fig. i fam.) maldir dir penjaments [...]
|
35.
retallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 Fig. suprimir. 3 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
crítica
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, escrit en què hom fa la crítica objectiva d'un llibre, d'un article, etc., publicats recentment. 2 Fer una crítica: Criticar(usat molt rarament en aquest sentit). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele [...]
|
38.
pell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tipo). 17 llevar la pell a algú fig [criticar] quitarle la piel (o quitarle la piel a tiras) a uno. 18 no cabre a la pell de goig (o d'alegria, o de satisfacció) fig no caber en el pellejo, no caber en sí de gozo (o de alegría, o de satisfacción), estar loco de contento (o de alegría). 19 no tenir sinó [...]
|
39.
palo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enfermo, em fa pena veure'l tan malalt. 28 dar palos de ciego [tantear] anar a les palpentes, anar a cegues. 29 dar un palo fig [criticar] rebentar, poar (o deixar) com un drap brut. 30 dar un palo fig [cobrar caro] acanar, clavar un bon pessic. 31 de tal palo tal astilla fig els testos s'assemblen a les [...]
m 1 pal, bastó, garrot. Amenazar con un palo, amenaçar amb un pal. 2 [trozo de madera] tronc. 3 [madera] fusta f. Pierna de palo, cama de fusta. 4 [golpe] garrotada f, bastonada f. Recibir (o recibir de) palos, rebre garrotades (o bastonades). 5 fam murga f, lata f, llauna f, porra f. 6 [mango] mànec. 7 fam [toros] banderilla f. 8 [mástil] pal, arbre. Palo de mesana, pal de mitjana. 9 pl [para poner en el billar] bitlles f. 10 [jugada en el billar] tacada f. 11 [último suplicio en un instrumento de palo] pal. 12 [de los naipes] coll. Dos naipes del mismo palo, dues cartes del mateix coll. 13 [de una letra] pal. 14 heràld pal. 15 [del fruto] cua f. 16 [en un gallinero] barrastral. 17 [para jugar al golf] bastó, pal. 18 [estaca] pal, estaca f. 19 amer [árbol] arbre. 20 amer [trago] glop. 21 a medio palo amer a mig fer. 22 a palos a bastonades, a garrotades. 23 a palo limpio a garrotada seca. 24 a palo seco fig sense res, ras i curt, a seques, pelat, en pèl. 25 cada palo que aguante su vela fig cadascú que carregui el mort, a cadascú el seu. 26 caérsele a uno los palos del sombrajo fig caure-li a algú l'ànima als peus. 27 dar palo fer pena, trencar (o rosegar) el cor. Me da palo verle tan enfermo, em fa pena veure'l tan malalt. 28 dar palos de ciego [tantear] anar a les palpentes, anar a cegues. 29 dar un palo fig [criticar] rebentar, poar (o deixar) com un drap brut. 30 dar un palo fig [cobrar caro] acanar, clavar un bon pessic. 31 de tal palo tal astilla fig els testos s'assemblen a les olles, si el pare és músic, el fill és ballador, de tal buc, tal eixam. 32 moler a palos baldar a cops, esllomar a bastonades (o garrotades). 33 palo brasil fusta de brasil. 34 palo brasil bot [brasil] brasil. 35 palo campeche fusta de campetx. 36 palo de agua amer [chaparrón] ram d'aigua, ruixat, xàfec. 37 palo de escoba [mango] mànec d'escombra. 38 palo de escoba fig [persona alta y desgarbada] pallanga, gànguil. 39 palo dulce bot [Glycyrchiza glabra] regalèssia. 40 palo mayor mar pal major. 41 palo santo bot [Guaiacum officinale] fusta de guaiac. 42 palo santo bot [Diospyros kaki] caqui. 43 ser más tieso que el palo de una escoba fig anar dret com un fus (o com un ciri, o com un perpal). |
40.
hablar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nostra filla. 7 [criticar] parlar malament. La gente del pueblo habla de ella, la gent del poble parla malament d'ella. 8 [expresarse] parlar. Hablar por señas, parlar amb signes. 9 [tratar] dir. Los alumnos me hablan de tú, els alumnes em diuen de tu. 10 dar que hablar fer parlar. 11 echar (o romper) a [...]
|