1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]

molestar, contrariar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 repugnar. 2 Molestar en extrem: molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

molestar. Ant. Desempipar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 molestar. 2 (incomodar-sepron.) enutjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 injectar. 2 Fig. molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 turmentar fer sofrir sofrir. posar a qüestió(expressió medieval) martiritzar(fig.), torturar cruelment. Cp. tenallar (en sentit propi i fig.), enrodar 2 Fig. molestar, afligir. 3 violentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 prenyar. 2 Fig. enutjar, molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

molestar. Ant. Deixar en pau. Deixar tranquil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

molestar(->) emprenyar(fig. fam.) xeringar(fam.) fastiguejar posar fora de si fer escudella enrabiar (Contrariar, en aquest sentit, és abusiu.) 2 (enutjar-sepron.) corruixar-se enfellonir-se exasperar-se enfurrunyar-se emmurriar-se, enutjar-se ostensivament. emmorronar-se, íd. botaro [...]