1 v. tr. Oposar front a front. acarar enfrontar encarar 2 Resistir a algú sense acovardir-se. plantar cara fer cara desafiar 3 Fer un afront. ofendre. 4 v. intr. Ésser contigu un territori a un altre. fronterejar confinar confrontar termenejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

afrontar confrontar acarar oposar, posar, ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

confrontar afrontar encarar enfrontar posar cara a cara comparar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 reptar llançar el guant(a algú) 2 afrontar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. afrontar. El camp afronta, a sol ixent, amb la masia de X. confrontar. Catalunya confronta, al nord, amb França. fronterejar, ésser un país, fronter, amb un altre. Suïssa frontereja amb quatre estats. ésser limítrof termenejar 2 v. tr. internar isolar, tancar. Manuel Franquesa i [...]

1 contraposar enfrontaro afrontar confrontar, oposar front a front. 2 (oposar-sepron.) obviar, oposar-se a un efecte que hom tem. contrastar, cercar d'impedir. fer la contra contrariaro contrariejar, oposar-se, a les intencions, als desigs, etc., d'algú. fer (o posar) contrast, tractar d [...]

ofendre(->) insultar improperar ultratjar afrontar aporrinar, omplir d'improperis. carregar (o cobrir) d'injúries escopir injúries (o insults) (sobre algú) invectivar aücar, insultar a crits. blasfemar. Blasfemar el nom de Déu. esbaconar(dial. Alc.), insultar grosserament. desbocar-se [...]

respondre. desembravir-se arraulir-se de por cagar-se a les calces(fam.) negar-se en poca aigua Ant. Plantar cara. Afrontar. Engallir-se. Engallar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]