FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas. Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició del cor, de l'ànima. Déu, que veu els coratges de tots. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contingència o possibilitat imminent que s'esdevingui algun mal. Ens amenaça un greu perill. Ves amb compte a passar el pont: hi ha perill de la vida. Situació en què existeix la dita contingència o possibilitat. Afrontar un perill. La pàtria està en perill. El [...]