Resultats de la cerca frase exacta: 100
|
1.
afrontar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas. Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les [...]
afrontar
|
|
2.
afrontar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
afrontar o fer front?
Font
Fitxes de l'Optimot
Tant el verb afrontar com la locució fer front a tenen el significat de 'resistir, oposar-se, plantar cara'.
Per tant, es pot dir:
afrontar un enemic, els perills, l'adversitat, les contrarietats, les dificultats, els problemes, els riscos, les pressions...
fer front a un enemic, als perills, a [...]
|
|
4.
afrontar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Construcció
[...]
|
|
5.
afrontar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 afrontar, fer cara a, resistir. Afrontar una situación difícil, afrontar una situació difícil. 2 [dos personas] afrontar, acarar. [...]
|
|
6.
afrontar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acarar] afrontar, enfrentar, poner frente a frente. 2 [fer cara] afrontar, arrostrar, hacer frente a. 3 [fer un afront] afrentar, baldonar, baldonear. v intr 4 [una heretat, etc] lindar, colindar, limitar. [...]
|
|
7.
afrontar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Oposar front a front. acarar enfrontar encarar 2 Resistir a algú sense acovardir-se. plantar cara fer cara desafiar 3 Fer un afront. ofendre. 4 v. intr. Ésser contigu un territori a un altre. fronterejar confinar confrontar termenejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
escarn
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]
|
|
9.
afrontament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afrontar. Acció d'ajuntar els llavis d'una ferida per tal de facilitar-ne la cicatrització. [...]
|
|
10.
confrontar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser conforme. La còpia no confronta amb l'original. Afrontar 1 2. França confronta a l'est amb Alemanya. [...]
|
afrontar
1 1 v. tr. [LC] Acarar 1. Ell els afrontà per esbrinar qui deia la veritat.
1 2 v. intr. [AD] [LC] Un territori, una heretat, un camp, etc., ésser contigu a un altre. La dita feixa afronta a sol ixent amb el mas.
2 v. tr. [LC] Fer cara (a algú o a alguna cosa), resistir sense acovardir-se. Afrontar un enemic. Afrontar la mort. Afrontar els perills. Si feu això, caldrà que n'afronteu les conseqüències.
3 v. tr. [LC] Fer un afront (a algú).