1.
alarmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en alarma (algú). El seu abatiment ens alarma. En veure'l tan abatut, tots ens vam alarmar. [...]
|
2.
alarmar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
alarmar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asustar] alarmar, esverar. v pron 2 alarmar-se, esverar-se, inquietar-se. Al oír las noticias nos hemos alarmado, en sentir les noves ens hem alarmat. [...]
|
4.
alarmar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alarmar, inquietar. v pron 2 alarmarse. [...]
|
5.
alarmar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inquietar, espantar, esverar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
mònita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Astúcia, traces, de qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, de qui sap trampejar les coses. [...]
|
7.
esverar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) la presència d'esperit, l'esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants. Perdre la presència d'esperit, l'esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s'esvera. [...]
|
8.
esverar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr alarmar, conturbar. [...]
|
9.
diplomàcia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 política. 2 habilitat. tacte. Va portar l'afer amb molt de tacte. finor(fig.). La seva comesa exigia molta finor. mònita, astúcia o habilitat del qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, del qui sap trampejar les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
inquietar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]
|