1.
resignar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
|
2.
resignar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
resignar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un càrrec] renunciar. 2 [un benefici] resignar. 3 [un comandament] resignar. v pron 4 resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir. 5 cal resignar-se hay que resignarse. [...]
|
4.
resignar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 resignar. v pron 2 resignar-se. Resignarse a (o con), resignar-se a (o amb). 3 hay que resignarse cal resignar-se. [...]
|
5.
resignar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espatlles(fig.) abaixar el cap(fig.) haver-se'n d'estrènyer el cap, haver-s'hi de resignar. haver de passar per l'adreçador, íd. Cp. l'expressió lloat sigui Déu!, que expressa resignació. En aquelles circumstàncies no li restava altra cosa que dir lloat sigui Déu i reprendre la tasca. [...]
|
6.
resignació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resignar o de resignar-se. La resignació d'un càrrec. Suportar una desgràcia amb santa resignació. [...]
|
7.
estrènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. haver-se'n d'estrènyer el cap Haver-s'hi de resignar. Intensificar l'esforç per reduir (l'adversari) en una lluita, en una discussió, etc., per obligar (algú) a fer alguna cosa. El va estrènyer a raons [...]
|
8.
dimitir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
renunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. deixar(->) cedir(->) abjurar, renunciar amb jurament a unes creences. abdicar. Abdicà la corona. resignar(tr.) abandonar(->) renegar(una idea, una religió) repudiar(pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc. declinar. Ell ha declinat aquest [...]
|
10.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(les seves opinions, la seva religió, etc.) demetreo dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat [...]
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar. allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis. deixar a una banda deixar de banda apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc. arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys. donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.) despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament. desfer-se (d'una cosa) fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre. dur a malbarat (una cosa), abandonar-la. plegar (un negoci) renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.) demetre o dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat. deposar (el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat. plantificar desemparar passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà. → negligir. 2 (abandonar-se pron.) donar-se lliurar-se cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar. deixar-se anar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |