Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
121.
verb d'estat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Verb que expressa una manera de ser o un estat del subjecte. [...]
|
|
122.
iteratiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa repetició. Un verb iteratiu. [...]
|
|
123.
agentiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte agent, s'aplica a un verb. El verb assassinar és necessàriament agentiu. Que qualifica el verb agentiu i també, d'una manera indirecta, el subjecte, s'aplica a un adverbi. L'adverbi imprudentment és un adverbi agentiu. Complement agent. [...]
|
|
124.
intransitivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]
|
|
125.
transitivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de transitiu. Propietat d'un verb transitiu. [...]
|
|
126.
verbalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en un verb. Expressar per mitjà del llenguatge. [...]
|
|
127.
deadjectival
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un adjectiu. Un verb deadjectival. [...]
|
|
128.
deadverbial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un adverbi. Un verb deadverbial. [...]
|
|
129.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
|
130.
Pronom en amb el verb ser ('haver-hi') / Ja en són tres els ferits o Ja són tres els ferits?
Font
Fitxes de l'Optimot
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
conjugació
|
conjugació
1 1 f. [LC] [FL] Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber.
1 2 f. [LC] [FL] Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir.
1 3 f. [LC] [FL] Grup a què pertany un verb segons la manera com es conjuga. El verb començar és de la primera conjugació.
2 1 f. [BI] Procés de reproducció sexual propi d'alguns grups d'organismes unicel·lulars com ara els ciliats, algunes algues i els bacteris.
2 2 f. [BI] Unió dels gàmetes, especialment en la isogàmia.
2 3 f. [BI] [BO] Reproducció sexual pròpia de les algues conjugades i dels zigomicets, en què dos gàmetes ameboides o dos gametangis es fusionen totalment.
2 4 f. [BI] En els bacteris, mecanisme d'intercanvi gènic.
3 f. [FIF] [FIN] conjugació de càrrega En fís., transformació teòrica de partícules en antipartícules i viceversa.