Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

conjugació

f. [LC] [FL] Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber.
f. [LC] [FL] Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir.
f. [LC] [FL] Grup a què pertany un verb segons la manera com es conjuga. El verb començar és de la primera conjugació.
f. [BI] Procés de reproducció sexual propi d'alguns grups d'organismes unicel·lulars com ara els ciliats, algunes algues i els bacteris.
f. [BI] Unió dels gàmetes, especialment en la isogàmia.
f. [BI] [BO] Reproducció sexual pròpia de les algues conjugades i dels zigomicets, en què dos gàmetes ameboides o dos gametangis es fusionen totalment.
f. [BI] En els bacteris, mecanisme d'intercanvi gènic.
f. [FIF] [FIN] conjugació de càrrega En fís., transformació teòrica de partícules en antipartícules i viceversa.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions