Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 141

Diccionari de la llengua catalana
61. disil·làbic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bisíl·lab 1 1 . Un mot disil·làbic. Un vers disil·làbic. Una arrel disil·làbica. La pronunciació disil·làbica del grup ia. [...]
62. picte picta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup precèltic de tribus establertes a Escòcia vers el 500 aC i cristianitzades per sant Columbà. [...]
63. redundant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta redundàncies, que redunda. Que té una síl·laba o un peu de més, s'aplica a un vers. [...]
64. harmoniós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té harmonia. Sons harmoniosos. Que sona agradablement a l'orella. Una veu harmoniosa. Un vers harmoniós. Un llenguatge harmoniós. [...]
65. trímetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers format per tres metres. Riba va adaptar al català els trímetres de la tragèdia grega. [...]
66. concatenació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un vers al començament de la clàusula o del vers següent. [...]
67. pentàmetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mètrica grega i llatina, vers format per la repetició de la primera part d'un hexàmetre fins a la cesura penthemímera, usat en combinació amb un hexàmetre en el dístic elegíac. En mètrica moderna, vers de cinc accents tònics que recauen en cinc [...]
68. anacrusi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mús., nota o notes que precedeixen el primer temps fort. Síl·laba o síl·labes àtones que precedeixen el primer accent d'un vers. [...]
69. narcisisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres. Amor dirigit vers el propi jo o l'ideal del jo. [...]
70. beribrace
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble ramader establert, vers els segles vi-v aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià. Relatiu o pertanyent als beribraces. [...]
Pàgines  7 / 15 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>