pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? Dequè parlàveu?, ¿dequé hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer dequè em vas parlar, el asunto deque (o del que [...]
estri.
En nombrosos contextos, és possible tant l'ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l'un i l'altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar:
Per a què matines tant? ('per a quina finalitat matines tant?')
Per què matines tant? ('per quina raó matines tant?')
Equival a per [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
referits a animals S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: Floquet de Neu (goril·la) Milú (gos) Moby Dick (balena) Xita (mona) Noms propis referits a coses [...]
les causals posposades que aporten informació nova i justifiquen el contingut de tota l'oració principal, equivalent a 'perquè'. Per exemple:
Es va amoïnar molt de no trobar-te a casa a aquella hora, ja que no s'ho esperava.
Cal tenir en compte, però, que a diferència de la conjunció perquè, que [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: santa Maria sant Antoni arc de sant Martí regla de sant Benet sor Caritat fra Ginebró mossèn Alcover el senyor Niubó el professor Carreter el general Escofet el president Havel el bisbe Jubany la ministra Conde el conseller Cullell el síndic Rafael Ribó [...]
dir. En els registres formals, en canvi, es fan servir les construccions següents:
Generalment s'usa l'article el seguit del relatiu que. Per exemple: El que et volia dir (i no Lo que et volia dir).
En relació amb aquesta estructura, cal tenir en compte que no és possible si l'oració de relatiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò dequè és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit. [...]
Quan els infants es fan mal o estan malalts, en alguns llocs es canta la cançó Ploreu, ploreu, ninetes:
Ploreu, ploreu ninetes
que el ruc està malalt
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a la palla
sinó en coixins daurats [...]