Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot. [...]

Un bisbe, integrar (un clergue) en la clerecia del seu bisbat. Unir, lligar, (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimament. [...]

A l'edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d'estudi, de guany, i a la recerca d'una vida lliure i joiosa. [...]

Clergue que duu bordó en les funcions religioses. [...]

Clergue que solament havia rebut els ordes menors. [...]

Dignitat, estat, de clergue. Cos dels eclesiàstics. Conjunt dels clergues. [...]

En època feudal, convivència d'un clergue amb una dona. [...]

Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda el prevere. [...]

Clergue encarregat de cantar l'epístola en les misses solemnes d'algunes esglésies. [...]

Administració o custòdia d'un benifet confiada a un clergue secular fins al nomenament del titular. Donar en comenda. Una abadia en comenda. Benifet així confiat. Administració d'una església vacant exercida per un clergue que en percebia les rendes. Provisió d'un [...]