1.
clergue
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot. [...]
|
2.
clergue
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Persona que ha rebut el sagrament de l'orde, en qualsevol grau. [...]
|
3.
clergue
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist [eclesiàstic] clérigo. [...]
|
4.
clergue
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
capellà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
incardinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un bisbe, integrar (un clergue) en la clerecia del seu bisbat. Unir, lligar, (una cosa) a una altra, relacionar-la-hi íntimament. [...]
|
6.
goliard
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d'estudi, de guany, i a la recerca d'una vida lliure i joiosa. [...]
|
7.
bordoner
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que duu bordó en les funcions religioses. [...]
|
8.
minorista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clergue que solament havia rebut els ordes menors. [...]
|
9.
clerecia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, estat, de clergue. Cos dels eclesiàstics. Conjunt dels clergues. [...]
clerecia
|
10.
nicolaisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En època feudal, convivència d'un clergue amb una dona. [...]
|