Per expressar la idea de finalització o conclusió es poden fer servir diverses expressions, com ara finalment, per acabar, a l'últim, per fi o al capdavall. Per exemple:
Primer es va fer la presentació dels membres del jurat, després va començar el sopar i, per acabar, es van lliurar els premis [...]
El terme apertura és sinònim de obertura només quan significa 'acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics'. Per exemple:
Finalment, el Govern va anunciar un règim d'apertura.
No és adequat fer servir el mot apertura com a sinònim de obertura en altres [...]
En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte.
En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.
Finalment, l'Extrem Orient inclou la Xina [...]
L'expressió acabar amb té diversos significats. D'una banda, vol dir 'acordar'. Per exemple:
Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
D'altra banda, té el significat de 'concloure amb'. Per exemple:
La festa va acabar amb un brindis.
Finalment, es pot usar també amb el sentit de 'posar fi [...]
donar per suposat també es fa servir. Això no obstant, cal recordar que hi ha expressions equivalents que són més genuïnes en català, com ara donar per fet o donar per descomptat.
Finalment, l'expressió donar per sentat no és vàlida en català.
[...]
uns discos, que he de pagar contra reembossament.
Com a sinònim de reembossament hi ha reemborsament. Així, també es pot dir contra reemborsament.
Finalment, cal recordar que el verb corresponent a reembossament és reembossar, que té com a sinònim reemborsar. I que també hi ha l'adjectiu [...]
problema de pronúncia. Aquest és el cas, per exemple, dels compostos blanc-i-blau i verd-i-negre.
Finalment, cal tenir en compte que aquests compostos, quan han de fer el plural, flexionen només l'element final. Per exemple:
els seguidors blanc-i-blaus i les penyes blanc-i-blaves
els seguidors [...]
, correguéreu, corregueren
Convé notar que, en la primera i segona persona del plural del present de subjuntiu, alterna la forma velar amb la no velar: correguem o correm, i corregueu o correu.
Finalment, cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades corrés, corressis, corrés, etc. de [...]
