FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Afinar (els instruments), temprar-los a fi que no dissonin. En gràm., concordar. Acordar les parts de l'oració. Posar-se d'acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses. Finalment, els fills van acordar-se amb els pares. La clemència s'acorda amb la raó. Cor i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les cneoràcies, tot l'any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba grossa de la família de les gutíferes, de tiges ascendents o arquejades, fulles ovades i cordiformes, oposades i mig abraçadores, flors grogues, vistoses i amb molts estams, i fruit carnós, de primer d'un púrpura fosc i finalment negre, que es fa a les vorades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trobarem el quiosc. Es corda un sol botó de la jaqueta, el del capdavall. al capdavall Finalment, després de vençuts tots els obstacles, després d'haver-se temut el contrari. Al capdavall has vingut! Vaja, no em pensava pas que vinguéssiu: heus-vos aquí al capdavall! al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les quenopodiàcies, molt ramosa, de branques llargues i primes, fulles linears o lanceolades, verdes o grisenques, finalment purpúries en les races de conreu, flors verdoses molt poc vistoses i fruit en aqueni, embolcallat pels tèpals, que porten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Infructescència comestible de la morera negra, de color púrpura fosc i de gust àcid. Fruit comestible de l'esbarzer, compost de nombroses drupes petites disposades sobre un receptacle cònic, vermelles quan són immatures i finalment negres. mora de rostoll Fruit del romegueró, de drupes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paral·lelament a una direcció donada, una magnitud constant. translació de l'impost Procés pel qual un impost originàriament pagat o atribuït a una persona física o jurídica, repercuteix finalment en d'altres que en paguen efectivament l'import. Metàfora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del món Resultar perjudicial, representar un problema insuperable. L'última part d'una cosa. Fer algú una fi bona, dolenta. Corretja sens fi. Un sens fi de noies, un gran nombre de noies. a la fi A l'últim. al cap i la fi V. cap¹. en fi [o per fi] Finalment, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba que precedeix el nucli. Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura. Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc [...]
