El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esdeveniments per conformar-hi la conducta. mirar prim Ésser escrupolós en executar, en judicar, alguna cosa. no mirar prim No tenir escrúpols, miraments. Anar amb compte. Mira que no t'equivoquis. Mira de no fer-ho mai més. En imperatiu, emfasitza l'afirmació que es fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat? [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d'indicatiu
aparec
conec
Present de subjuntiu
aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin
conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
Imperfet de subjuntiu
aparegués [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
explicació, un període, etc. En la forma de la segona persona del singular de l'imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s'usa per a buscar la complicitat de l'interlocutor davant l'evidència d'un fet. Ves qui ens ho havia de dir [...]
, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten
Present de subjuntiu
pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin
Imperatiu
pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin
En canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com [...]
