Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües expressa la possibilitat d'un fet o d'una acció que depèn explícitament d'una altra circumstància o d'una acció passada. mode conjuntiu Mode subjuntiu. mode imperatiu Mode verbal que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé [...]
El verb interrompre, així com tots els derivats del verb rompre, és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no s'afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (interrompo i no [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
Present de subjuntiu
de, des, de, dem, deu, den
Això no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (per a la segona persona del singular) i dau (per a la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars [...]
, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
Present d'indicatiu: arguïm, arguïu
Present de subjuntiu: arguïm, arguïu
Imperatiu: arguïm, arguïu
Imperfet d [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
