El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [encalçar] perseguir, acosar. 2 fig perseguir, acosar. M'empaita nit i dia perquè li doni la plaça, me persigue día y noche para que le dé la plaza.  [...]

perseguir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. matar². Fer fugir. Espantava les mosques amb un drap. Un animal, fugir davant d'amenaces o moviments bruscos. Si el cavall s'espanta l'haurem d'empaitar.  [...]

v tr 1 [perseguir] encalçar, empaitar. 2 fig [importunar] assetjar, acorralar, estrènyer. Acosar a un deudor, assetjar un deutor. Lo acosó con preguntas, el va estrènyer a preguntes. 3 [un caballo] fer córrer.  [...]

v tr [Se conjuga como: pedir] 1 [acosar o seguir] perseguir, encalçar, empaitar. 2 perseguir. Nerón persiguió a los cristianos, Neró perseguí els cristians. 3 dr [judicialmente] perseguir. 4 fig [procurar] perseguir, percaçar. Perseguir la felicidad de todo el mundo, perseguir la felicitat de [...]

gatillo, prémer el gallet. 7 [activar] apressar, cuitar, acuitar. Apretar el paso, apressar (o cuitar) el pas. ¡Apriete!, apresseu-vos!, cuiteu!8 [acosar] encalçar, empaitar, acuitar. Me aprieta el tiempo, m'acuita el temps. 9 fig i p fr [afligir] contrariar, afligir. 10 fig i p fr [coaccionar] collar. Lo [...]

1 Seguir algú que fuig. encalçaro donar l'encalç(a algú) estalonaro talonejar, perseguir molt de prop. acuitar empaitar no deixar de petja 2 Treballar per aconseguir una cosa. percaçar(honors, riqueses, etc.) acaçar, íd. anar a la saga (o a la caça) (d'una cosa) pretendre, perseguir una [...]

perillosa. (La frase emprendre el vol, parlant d'un ocell, és barbarisme. Cal dir prendre (o alçar, o aixecar) el vol.) 2 Atansar-se a algú per fer-li una demanda, una recomanació o simplement per parlar-li. escometre empaitar(fig.), emprendre algú per aconseguir-ne alguna cosa. Manuel Franquesa i [...]