FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tibant o més tibant. Aquestes cordes s'han de tibar. tibar la corda Estirar la corda. Estar tibant. Els cables no tiben prou. Obrar amb major esforç. Si voleu acabar la feina avui, haureu de tibar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix. El miracle dels pans. Obrar, fer, miracles. Fet improbable, extraordinari. Si es guareix, serà un miracle. És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de prudència. Obrar amb imprudència. Acte mancat de prudència. Has comès moltes imprudències. En jur., negligència o manca de precaucions que porta a actes que serien delictes si hi hagués hagut malícia en l'actor. Imprudència temerària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud de qui, en un conflicte bèl·lic, tendeix sistemàticament a creure en la derrota, o la desitja i hi contribueix. Manera de pensar o d'obrar fundada en una visió desproporcionadament pessimista d'una actuació, d'una situació, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments. Córrer amb lleugeresa. La lleugeresa de les seves mans. Volubilitat, inconsistència, manca de reflexió en fer una cosa. Obrar amb lleugeresa. Acte propi de la persona lleugera. Són lleugereses que es paguen car. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit distintiu pel color, els galons, els botons, etc., dels servents d'una casa noble o rica. Un lacai amb lliurea. portar la lliurea d'algú Obrar servilment envers ell. Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal un aspecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una impressió en l'ànim (d'algú). La vista d'aquella desgràcia el va impressionar fortament. No res l'impressiona. Em va impressionar favorablement. Em vaig impressionar molt davant d'aquella desgràcia. La llum, obrar (sobre una placa fotogràfica). Insolar (una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja de la brida que, formant parell amb una altra, serveix per a governar el cavall o l'haveria. La regna dreta, esquerra. Afluixar les regnes. Portar les regnes de l'Estat. anar a regna solta Un cavall, córrer sense ésser refrenat. anar a regna solta Obrar amb tota llibertat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
