1 v. intr. Ésser capaç d'arribar a alguna cosa; arribar a tocar una cosa que està distant. arribar. 2 v. tr. Agafar una cosa que és en un lloc alt o distant. haver(->). Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes. agafar. 3 fornir, proveir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalan [...]

(≠ abastar) haver-n'hi prou. Ja n'hi ha prou, amb el que has dit. ésser suficient donar l'abast Ant. Curtejar. Magrejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 guarnir de. Un vaixell guarnit de vint canons. Guarnir de llibres una llibreria. ormejar, proveir de les eines, arreus, veles, etc., necessaris. dotar armar, fornir d'armes. abastar, fornir de provisions. Abastar una ciutat, un exèrcit. munir, proveir d'armes i de mitjans de defensa. 2 [...]

1 v. tr. hajar(dial.) tenir abastar atènyer copsar aconseguir. Mai no aconseguireu el seu consentiment. obtenir, reeixir a haver. posseir 2 Haver-se-les: barallar-se, disputar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (d'una arma) allargada 2 provisió. abastament 3 Donar l'abast: abastar. donar recapte. Tinc molt poc temps lliure i no puc donar recapte a tot. 4 A l'abast: A mà. 5 A l'abast de: assequible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els [...]

1 fornir subministraro ministrar abastar. Abastar un país, una ciutat, un exèrcit. arrear, proveir dels arreus necessaris. adreçar, proveir dels estris necessaris. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells. aparellar. Aparellar la nau. dotar(una oficina, una taller, una nau, etc [...]

v. tr. abastar. No ho abasto a entendre, no ho puc entendre. ésser capaç de tenir les qualitats per a tenir força per a tenir ocasió de tenir dret a estar en situació (o en mesura) de estar en el cas de ésser (una cosa) lícita (a algú) ésser poderós d'una cosa, poder-la. lleure(intr.), ésser a [...]

però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar(v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar(v. intr [...]

la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]