141.
comunió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reben l'eucaristia. primera comunió Primera vegada que una persona creient, normalment un infant, rep el sagrament de l'eucaristia, habitualment en un ambient solemne i festiu. [...]
|
142.
xarpa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa, tira de cuiro, etc., que es porta a la manera d'un baldric, com a insígnia d'un càrrec o d'una dignitat. Veta o corretja que, col·locada a la manera d'un baldric, hom botona al davant i al darrere els pantalons d'un infant per sostenir-los. Cabestrell 1 . [...]
|
143.
confegir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confegir un mot. Un infant que comença a confegir. Llegir lentament i amb dificultat. [...]
|
144.
amoixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
|
145.
enaiguar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu el morralet a una [...]
|
146.
si 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjunts. Cavitat pregona i estreta plena de pus. si cavernós Si venós en l'os esfenoide. Part del cos on la dona porta l'infant concebut. L'infant que portava en el seu si. El fruit del vostre si beneit. Part anterior del pit. Pitrera 1 i 2. Es tragué del si una bossa. Cor1 2 1 [...]
|
147.
bloquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa. Algú, no ésser capaç de reaccionar. Davant l'adult, l'infant es bloqueja i no s'expressa espontàniament. [...]
enaiguar
|
148.
bondat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bondats. fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant. Bona qualitat. La bondat d'un vi, d'una tela. [...]
|
149.
conrear
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes que havia conreat millor van donar més de fruits. Millorar pel treball, la cura, l'educació. Conrear les bones disposicions d'un infant [...]
|
150.
passejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici, prendre l'aire. Vam passejar una hora pels voltants del poble. Passegem-nos una estona pel parc. Passejar portant o vigilant (algú) que no es val per ell mateix o de qui tenim cura. Passejar un infant. Passejar un gos. Passeja un barret [...]
|