Resultats de la cerca frase exacta: 38
|
11.
prestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prestar ajut. Déu et presti encara vida per molts anys! Prestar atenció. Prestar l'orella a les paraules d'algú. prestar jurament Jurar 1 1. Va prestar jurament de fidelitat. prestar orella Donar orella. Oferir-se, estar disposat. Prestar-se algú a fer una cosa. La mà [...]
|
|
12.
fals -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció volguda. Un càlcul fals. Un colorit fals. Una nota falsa. Un vers fals. Fer un moviment fals. en fals No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d'enganyar. Jurar en fals. en fals Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d'una manera poc sòlida o poc estable [...]
|
|
13.
fe 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat. Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor. a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe [...]
|
|
14.
dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
|
|
15.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
|
|
16.
per 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
república. Mitjançant, a través de. Hem parlat per telèfon. Me n'he assabentat pels diaris. Agafar algú per les mans, pels cabells. El vaig cridar pel seu nom, i no em va respondre. Li ho vaig fer saber pel criat. M'ho han tramès per l'ordinari. Ho va jurar per la salut del seu pare [...]
|
|
17.
constitución
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 constitució. 2 pl [normas] estatuts m, reglament m sing. 3 jurar la constitución jurar la constitució. [...]
|
|
18.
jurado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de jurar] jurat -ada. m 2 [tribunal] jurat. 3 jurado de empresa jurat d'empresa. m i f 4 [miembro del tribunal] jurat. [...]
|
|
19.
perjurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 perjurar. 2 jurar sovint. v tr 3 perjurar. Juró y perjuró que no sabía nada, va jurar i perjurar que no en sabia res. v pron 4 p fr perjurar intr. [...]
|
|
20.
jurament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció i efecte de jurar] juramento. Prestar jurament, prestar juramento. Un jurament fals, un juramento falso. 2 jurament indecisori dr juramento indecisorio. 3 jurament promissori juramento promisorio. 4 jurament hipocràtic med juramento hipocrático. 5 prendre jurament [obtenir el jurament d [...]
|
