Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat [...]
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
diverses formes: com, en què i, menys freqüentment, en la qual. En els registres informals també s'usa el relatiu que. Per exemple:
M'agrada la manera com riu.
M'agrada la manera en què riu.
M'agrada la manera en la qual riu.
M'agrada la manera que riu. (només en registres informals)
En canvi, quan s [...]
Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.
A l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les [...]
nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:
Què volen/vol aquesta gent?
Aquesta mainada fan/fa molt de soroll.
Sobretot és habitual la concordança en [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En [...]