Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s'acomplirà, que s'esdevindrà. És probable que no vingui. De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]