71.
traer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traérselas fam [persona] poder anar sol, pintar-se sol, ésser un peix que es porta l'oli, ésser d'allò (o del que) no hi ha. 19 traérselas fam [ser difícil] ésser d'allò més difícil. Este trabajo se las trae, aquest treball és d'allò més difícil. [...]
|
72.
tener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estelles). 13 no tener nada que ver en no tenir res a veure en. 14 no tener ni para empezar no tenir-ne ni per a començar. 15 no tener por dónde coger fig [una persona] ésser més dolent que la tinya. 16 no tener por dónde coger fig [una cosa] no poder anar ni amb rodes. 17 no tener qué comer, qué beber no [...]
|
73.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 [complemento de 'aguantarse' y equivalentes] [no es tradueix]. Apechugar con las consecuencias, tocar les conseqüències. Cargar con las culpas, carregar (o carregar-se) les culpes. 11 [complemento de 'poder' y 'atreverse'] [es tradueix per un verb en infinitiu]. ¿Puedes con este trabajo?, pots fer [...]
|
74.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aixecar-se pols. 22 [ponerse de pie] aixecar-se. Cayó y ya no pudo levantarse, va caure i ja no es va poder aixecar. 23 [de la cama] llevar-se, aixecar-se, alçarse. Levantarse a las seis de la mañana, llevar-se a les sis del matí. 24 [elevarse, erguirse] dreçar-se, alçar-se. Ante nosotros se levantaba la [...]
|
75.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que et penses. 27 ni mucho menos [exclamativo] ni pensar-ho!, de cap manera!28 no menos de ben bé, almenys. 29 no poder menos de no poder deixar (o estar-se) de, no tenir més remei que. No puedo menos de decírselo, no puc deixar de dir-li-ho. 30 poco más o menos si fa no fa, si fa o no fa. 31 poco [...]
|
76.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara!26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho [...]
|
77.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser [...]
|
78.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer] valer-se, valdre's. 27 no poderse valer no poder valer-se. [...]
|
79.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, de totes maneres. 20 de una manera u otra d'una manera o d'una altra. 21 en cierta manera en certa manera. 22 en gran manera en gran manera. 23 mal y de mala manera malament, a la babalà. 24 no hay manera no hi ha manera. No hay manera de poder convencerle, no hi ha manera de poder-lo convèncer. 25 [...]
f 1 [modo] manera, faisó. Lo haremos de la manera que tú dices, ho farem de la manera que tu dius. ¡Qué manera de llover!, quina manera de ploure! 2 [modalidad] forma. Llorar es una manera de ser fuerte, plorar és una forma d'ésser fort. 3 [clase] variant, forma, modalitat, mena. El caramillo es una manera de flauta, la caramella és una mena de flauta. 4 art estil m. 5 [bragueta] bragueta. 6 pl [modales] maneres. Tener buenas, malas maneras, tenir bones, males maneres. 7 a la manera de a la manera de, segons l'estil de. 8 a manera de a manera de, a tall de. Llevaba una argolla a manera de pulsera, portava una argolla a manera de braçalet. 9 a su manera a la seva manera, d'una manera molt seva. Lo ha explicado a su manera, ho ha explicat a la seva manera. 10 a su manera de ver segons la seva manera de veure, segons la seva opinió. 11 cada cual a su manera cadascú a la seva manera. 12 de cualquier manera [en cualquier caso] sigui com vulgui, sigui com sigui, de tota manera. De cualquier manera, no llegará a tiempo, sigui com vulgui, no arribarà a temps. 13 de cualquier manera [descuidadamente] de qualsevol manera. 14 de igual (o la misma) manera [así como] així com, de la mateixa manera. De la misma manera que ayer llovió, hoy hace sol, de la mateixa manera que ahir va ploure, avui fa sol. 15 de mala manera de mala manera. 16 de manera que [de suerte que] de manera que. Se disfrazó de manera que nadie pudiera reconocerle, es va disfressar de manera que ningú no pogués reconèixer-lo. 17 de ninguna manera de cap manera. No puedo aceptarlo de ninguna manera, no puc acceptar-ho de cap manera. 18 de otra manera altrament, d'altra manera, si no és així, si no fos per això. Me han invitado: de otra manera no iría, m'han convidat: altrament no hi aniria. 19 de todas maneras de tota manera, de totes maneres. 20 de una manera u otra d'una manera o d'una altra. 21 en cierta manera en certa manera. 22 en gran manera en gran manera. 23 mal y de mala manera malament, a la babalà. 24 no hay manera no hi ha manera. No hay manera de poder convencerle, no hi ha manera de poder-lo convèncer. 25 ¡qué manera de...! com...!, quina manera de...! 26 sobre manera sobre manera, en gran manera. |
80.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 [gravar] carregar, gravar. 6 [un peso] fer bon [pes]. 7 [aumentar] carregar. Cargar los precios, carregar els preus. 8 heràld carregar. 9 [poner demasiado] carregar. Cargar un guiso de especias, carregar un guisat d'espècies. 10 poder contenir, tenir una cabuda de. El tanque carga dos mil litros [...]
|