71.
manzanilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [vino] mançanilla. 2 bot [Matricaria chamomilla] camamilla, camamil·la. 3 [infusión] camamilla, camamil·la. 4 [aceituna] oliva petita. 5 [del pie de los carnívoros] tou de la pota m. 6 [adorno] pom m. 7 p fr [de la barbilla] mentó m. 8 manzanilla bastarda bot [Anthemis arvensis] camamilla [...]
|
72.
ramo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [rama pequeña] rama f, brancó. 2 ram, pom. Un ramo de flores, un ram de flors. 3 [manojo de hierbas] ram, manoll. 4 fig [de una ciencia, de una actividad] ram. Del ramo de la construcción, del ram de la construcció. 5 fig rampell, ram. Un ramo de locura, un ram (o rampell) de bogeria. 6 ramo [...]
|
73.
ram
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 branca. 2 pomo pomell. Un pom de roses. toia ramell 3 Fig. Branca d'una ciència o art, etc. camp. El camp de les ciències físiques. 4 accés. 5 tram. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
74.
palomilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit [paloma pequeña] colomet m, colometa. 2 [soporte] permòdol triangular m. 3 [de una albarda] pom m. 4 [del caballo] creu. 5 bot [Fumaria officinalis] fumària, gallaret m, julivert bord m. 6 bot [Alkanna tinctoria] pota de colom. 7 elect [aislador] aïllador m. 8 entom [polilla] arna. 9 [...]
|
75.
lígula
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
, embolcalla incompletament el plexe coroide, que en la part més exterior s'escapa d'aquesta mena de beina blanca com si fos un pom de flors. Per aquest motiu la part més externa de la lígula també és coneguda amb els noms de corn de l'abundància i panera de flors. [...]
|
76.
clavell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o de blat) bot [niella] neguilla f. 8 clavell de moro bot [T. patula] cempoal. 9 clavell de pom bot [Dianthus barbatus] minutisa f, macetilla f. 10 clavell de trenta bot [D. sinensis] clavel de China. 11 clavell muntanyenc bot [D. carthusianorum] clavelina de los cartujos. [...]
|
77.
girar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 girar. La Lluna gira al voltant de la Terra, la Luna gira alrededor de la Tierra. 2 [canviar de direcció] girar, torcer. En aquell punt de carretera gira cap a l'esquerra, en aquel punto la carretera gira a la izquierda. v tr 3 girar. Girar el pom, el volant, girar el pomo, el volante. 4 [...]
|
78.
feix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espigues i, per ext., de qualsevol altra cosa. Una garba de llances, de canyes, etc. Les metralladores disparaven nodrides garbes de trets mortífers. fustal, garba desgranada, feix de palla. pom, feix petit, esp. de flors. trossa, feix d'herba; feix de llenya destinat a fer foc al forn [...]
|
79.
botón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [en los vestidos] botó. 2 bot [de flor] botó, poncella f. 3 bot [renuevo] botó, borró. 4 [para accionar un mecanismo, etc] botó. 5 [del florete] botó. 6 p fr [de cajón, puerta] pom. 7 [de los instrumentos músicos de viento] clau f. 8 [de los instrumentos músicos de arco] botó. 9 bot [de las [...]
|
80.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o [...]
1 aparença externa faiçó (≠ faisó), forma exterior donada a un objecte. conformació configuració silueta, forma que presenta a la vista la massa d'un objecte que es destaca sobre el fons. gàlib, forma del buc de la nau. figura (→) 2 (En terminologia tècnica o científica) amorf, sense una forma determinada. informe, íd. heteromorf, que presenta diverses formes. proteïforme, que canvia sovint de forma. isomorf, que té la mateixa forma, especialment la mateixa forma cristal·lina. diversiforme, que presenta diversitat de formes. biforme, de dues formes. triforme, que té tres formes. multiforme o polimorf, que té formes múltiples. 3 Heus aquí una llista d'adjectius, en gran part tècnics, que expressen una forma determinada. Ordenem els mots per ordre alfabètic de l'objecte a què es refereixen: ala: aliforme. alabarda: alabardat. ampolla: ampul·laci o ampul·liforme. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme; rizomorf. aspa: aspat. bàcul: baculiforme; bacil·liforme. baldufa: turbinat (estret a la base i ample de dalt). banya: corniculat; corniforme. barca: escafoide; navicular; cimbiforme (òrgan). bastó: bacil·liforme. blat: frumentaci. bolet: fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau (m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya. cranc: cancriforme. creu: crucial; cruciforme. V. aspa. crossa: circinat (enrotllat en forma de crossa). cub: cuboide. cuc: vermiforme; vermicular; teniforme (de tènia). dent: dentiforme; odontoide (tèc.). déu: deïforme. disc: discoide o discoidal. dit: digitat. esquama o escama: esquamiforme o escamiforme. escorpí (esp. la cua): escorpioide. espasa: ensiforme; xifoide. espàtula: espatulat. espiga: espiciforme. espiral: espiraliforme; espiroide. esponja: espongiforme. estrella: estrellat; astroide. excrements: fecaloide. falç: falciforme. falguera: filiciforme. fibra: fibriforme. figa: ficiforme; ficoide; afigat. fil: filiforme. fletxa: sagital. forca: forcat; bifurcat, trifurcat. fraga: fragiforme. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci. home: antropoide; antropomorf. jonc: junciforme. lira: lirat. llàgrima: lacrimiforme. llança: lanceolat. llengua: lingüiforme. llengüeta (lígula): ligular. llentia: lentiforme; lenticular. llombrígol: umbilicat. llorer: lauraci o laurini. lluna (mitja): llunat o allunat. mà: palmat o palmiforme (semblant a una mà amb els dits estesos). mamella: mamil·lar; mamil·liforme o mamiforme. mata: amatat. mitra: mitriforme; mitral. moneda: nummiforme. mugró: mastoide. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o estiloide. raïm: racemiforme; aciniforme; arraïmat. raspa: raduliforme. reixa: reticulat. ronyó: arronyonat. saliva: sialoide. serp: serpentiforme; anguiforme; ofioide. serradures: escobiforme. suro: surós. sutge: fuliginós. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: aixambergat. 4 Manera exterior de procedir segons certes regles. → sistema, manera. 5 Manera d'expressar el pensament. → estil. 6 Motlle que serveix per a donar una certa figura. → motlle. 7 Donar forma: Enformar. → afaiçonar. 8 Prendre forma (una cosa): Cristal·litzar (intr.), prendre una forma definitiva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |