Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en [...]

llevar àncores anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desatendar llevar el camp anar-se'n. Ant. Acampar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 donar comiat (en sentit pejoratiu) despatxar, desnonar. Ant. Retenir. 2 (acomiadar-sepron.) prendre comiat anar-se'n donar l'arreveure dir a reveure dir adeu partir alçar veles llevar àncores anar-se'n a la francesa, anar-se'n sense dir res. 3 Ésser acomiadat. ésser despatxat saltar(d'un [...]

1 errada. espifiada 2 Anar-se'n a la pífia: malmetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (un cavall) córrer. desenfrenar-se 2 (una persona) parlar. malparlar anar-se'n de la llengua renegar perdre els estreps Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. Que porta quelcom. somat(en heràld.). Una torre somada de tres flames. 2 Agafar el portant: anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descarar-se desvergonyir-se alçurar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts. desbocar-se, anar-se'n de la llengua dient paraules insolents. plantar cara alçar la cresta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

allarg. Anar-se'n un afer en allargs. prolació dilació demorao demorança remissió, acció de diferir. retardament(≠ retard) allargament temporització, acció de diferir per esperar un moment més favorable. suspensió, ajornament momentani. perllongament Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]