FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha menjat fins a satisfer plenament l'apetit. No vol menjar res més: diu que ja està tip. Estic ben tip: hem fet un bon dinar. Cansat, enfastidit d'una cosa. Tips d'esperar-lo van decidir anar-se'n sense ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta. Ambladura . agafar el portant Anar-se'n. Estructura metàl·lica que es posa a la part de fora dels costats de certes embarcacions petites de competició per suportar les escalemeres lluny de les soletes. Vent que bufa a popa de través. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A punt d'anar-se'n a terra, si cau no cau. Has deixat primparada l'ampolla i ha caigut. El seu càrrec a l'empresa estava primparat, totalment insegur. Mancat de forces, de vigor, de consistència. Tenia la salut una mica primparada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les masies, l'espai tancat per diferents cossos d'edificis davant la casa. Tanca del barri. Divisió d'un poble gran, d'una vila, d'una ciutat, amb fisonomia pròpia i una certa unitat. anar-se'n a l'altre barri Morir 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a un indret. A l'anada tot ha anat bé; no així a la tornada. Quant ens costarà l'anada? anades i vingudes Passos, diligències. Sortida, excursió. Fer una anada a Montserrat. En certs jocs de cartes, acció d'anar-se'n d'una carta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb veles (un indret) per resguardar-lo del sol, de la intempèrie. Envelaren i empal·liaren la plaça. Desplegar les veles (d'un vaixell, d'un molí). envelar-li Anar-se'n, començar a caminar. A les cinc de la matinada ja li hem envelat cap a Felanitx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de França. Relatiu o pertanyent a França o als seus habitants. Llengua romànica parlada a França, als antics dominis francesos i en una part de Bèlgica i de Suïssa. Relatiu o pertanyent al francès. a la francesa Sense dir adeu, sense acomiadar-se. Anar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar. Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d'anar-se'n. Quin rampell t'agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Manifestació sobtada d'un estat anímic. Endut per un rampell, el va bufetejar. Rampell de bogeria, rampell d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No anar-se'n d'un lloc, no sortir d'un estat, no deixar d'ésser quelcom. La infanteria se n'anà a Molins de Rei, i la cavalleria romangué a Martorell. Romandre algú tot sol a casa. Li romangué un resquill d'os a la ferida. Romandre vídua. Romandre solter. Ha concebut [...]
