FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poc avançada. d'última hora Molt recent. fora d'hora A deshora. gran hora de dia Ben entrat el dia. gran hora de la nit [o gran hora de nit] Ben entrada la nit. Temps, moment, de fer alguna cosa, en què s'esdevé alguna cosa. És hora de dinar, d'anar-se'n al llit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa, anar-se'n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s'estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se'n. Encara és pres, i trigarà molt a sortir de la presó. Ja està bo: demà ja sortirà. Un pastís acabat de sortir del forn. El [...]
'un registre col·loquial són: anar a sopar amb Sant Pere, anar al canyet, anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre món, anar al clot (o al sot), batre (o estirar) les pernes, crebar, dinyar-la, estirar els peus, fer la clucaina, fer l'ànec, petar, quedar-s'hi, rebentar.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llits. La capçalera, l'espona, els peus, d'un llit. Ficar-se al llit. Sortir, saltar, del llit. anar-se'n al llit Anar a dormir. de la taula al llit i del llit a la taula V. taula. fer llit Estar allitat. llit de monja Llit per a una sola persona. llit nupcial Llit destinat a uns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de recordar. Tenir molta memòria, una memòria fidel, fàcil, prodigiosa. No tenir gaire memòria. Tenir poca memòria, una memòria dolenta, lenta. Posar-se una cosa a la memòria. Esborrar-se, anar-se'n, una cosa de la memòria. Perdre la memòria. [...]
m pl 1 [coses de poc valor que hom té] chismes, trastos, cachivaches. 2 agafar els trastets fig i fam [anar-se'n] liar los bártulos (o el petate). [...]
