FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. El déu Mart. Els déus de la mitologia grega. Els déus de l'Índia. Neptú, el déu del mar. La venjança és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naixement d'aigua, origen d'una font, d'un corrent d'aigua. S'han eixugat totes les deus. Una deu termal. tenir set deus d'una cosa Tenir-ne abundància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nou més un. Una nena de deu anys. De deu casos, nou. Nombre natural que segueix el nou, 10. Deu elevat al quadrat és cent. El que fa deu en una sèrie numerada. Lleó X (deu). El quilòmetre 10. Va néixer el 10 de setembre. Ha sortit el 10. Xifra que correspon al [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en [...]
Fitxa
6242/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)