El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les mans i es va trencar.
La corretja li ha escapat de la mà i el gos ha fugit.
Amb el sentit de 'no estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans', regeix la preposició a. Per exemple:
La constància escapava a la seva manera de fer.
Aquestes tasques escapen a les seves habilitats.
El verb escapar és intransitiu pronominal en els casos següents: