1.
espifiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malament (alguna cosa). Espifiar les notes d'un acord musical. espifiar-la Cometre un error. Em penso que l'hem ben espifiat: el seu aniversari va ser ahir. [...]
|
2.
espifiar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
espifiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [errar el cop] pifiar. [...]
|
4.
espifiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
errar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
espifiada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'espifiar; l'efecte. [...]
|
6.
pifiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr espifiar. [...]
|
7.
errar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la medecina. malencertar espifiar, errar el cop. pixar fora de test ficar els peus a la galleda 4 marrar el camí, errar-lo. (Cp. Fallar. Mancar.) Ant. Encertar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
fallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. No encertar. malencertar, no tenir encert en algun afer, treball, etc. mancar. Mancar el cop. Un homicidi mancat. frustrar. Un pla frustrat. Homicidi frustrat. mal reeixir espifiar errar. Errar el cop. equivocar(->) fer figa 2 v. intr. fallir. Manuel Franquesa i [...]
|