FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com una estàtua. Va restar allí com una estàtua de sal. estàtua amb peus d'argila Persona o cosa la grandesa o la força de la qual té una base fràgil. estàtua pedestre Estàtua que descansa damunt els peus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prohibició de sortir-ne. L'autoritat els internà prop de la frontera. Obligar a restar en un lloc, en una institució, etc. Internar un malalt mental. Fer entrar (un alumne) en un internat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució de continuïtat en un objecte trencat. Expressió d'un nombre racional per mitjà de dos nombres enters, el numerador i el denominador, escrits l'un sobre i l'altre sota d'una ratlla horitzontal o inclinada. Sumar i restar trencats. Reduir trencats a un denominador [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc del teatre on es representa l'obra o un altre espectacle teatral. Aparèixer, comparèixer, entrar, un actor, en escena. Restar, un actor, en escena. Deixar l'escena buida. Director d'escena. posar en escena una comèdia Representar-la en el teatre. estar en escena Un actor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts. fer el mut No dir paraula. Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts. Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració. fer muts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de remetre o perdonar; l'efecte. La remissió dels pecats. La remissió d'un deure. No hi va haver remissió: hi vaig haver de restar tot el dia. La remissió total d'un deute. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d'altri. Indicació amb què es remet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració. Pudir-li a algú l'alè. Un elixir que perfuma l'alè. fer un alè Reposar una estona. perdre l'alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc. prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retardar (l'execució d'alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina. L'execució d'una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s'endarrereix. S'han endarrerit en els pagaments. Ésser deixat endarrere d'altres en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gràfic que indica l'operació de restar i les quantitats negatives (-). Part estreta d'un rem entre el galló i la pala. Escrit detallat dels successos, de les situacions i dels diàlegs d'un film o d'un programa de ràdio o de televisió. Guió de muntatge. Guió literari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb les seves proeses. Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L'encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar. Restar immòbil contemplant una cosa [...]