61.
provisió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, conjunt de provisions aplegades. vitualla, provisió de boca, esp. en l'exèrcit. carnalatge, provisió de carn d'una nau, en altres temps, que consistia en trossos de carn salada. aiguada, provisió d'aigua potable d'una nau. 3 Fer provisió: proveir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
62.
daurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sobredaurar xapar, cobrir d'una xapa. Or xapat. ressanar, daurar les parts d'un objecte que havien restat sense daurar o eren mal daurades. 2 Comunicar un color semblant al de l'or. enrossir. El foc enrosseix la carn. glacejar, enrossir al forn talment que la salsa que cobreix el menjar [...]
|
63.
tallament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tallant. retallament truncament escapçament capolament. El capolament de la carn per fer llonganisses. escatiment estassada. Hem fet una bona estassada de bardisses. trinxadissa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
64.
pudor 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animals; també, pudor que fa la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se. fetidesao fetiditat pesta, pudor fortíssima. pestilència resclumo olor de resclosit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
65.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd. dia de peixo dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras. 2 Dia de camp: forada. 3 De dia: A trenc [...]
|
66.
prémer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sortir el líquid que conté. fonyar, prémer i masegar una cosa. espunyir, esprémer una ceba, etc., fins a fer-ne desaparèixer la picantor. maurar(una pasta) oprimir, exercir pressió sobre una cosa. cilindrar(entre dos cilindres) pessigar, prémer una petita porció de pell o de carn amb els dits [...]
|
67.
restaurant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
on se serveix carn rostida. Cp. hostal Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
68.
dur 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. fort compacte. La fusta de roure és molt compacta. ferm. Tenir la carn ferma. granític adamantí ferri petróso petri empedreït endurit coriacio corretjós, dur com el cuir. corretjut, dit esp. d'un menjar. massís. Tenia unes cuixes massisses. gord, en les expressions pa gord, terra gorda [...]
|
69.
introducció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'introduir. entrament ingestió, introducció a l'estómac. inclusió, acció de posar una cosa dins una altra. inserció infiltració insinuació. La insinuació del virus en la sang. penetració internament. Internament d'una punxa en la carn. enfonsament enfornament. L'enfornament d'una arma [...]
|
70.
magre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
post(iròn.) no fer ombra no tenir sinó la pell i l'os clarejar-li (a algú) les orelles veure-se-li (a algú) l'ànima a contraclaror dur el ventre aferrat a l'esquena tenir poca carn damunt no pesar-li (a algú) la carn Cp. esvelt 2 Fig. pobre, escàs, insuficient. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
1 Que té poc greix. magristó, es diu d'una persona o d'un animal magre. magritxol, íd. magrentí, íd. magriscolis escanyolit desnerit emaciat esmerlit flac sec prim esprimatxat o esllanguit, magre per l'alçada que té. neulit o escarransit escardalenc eixut de carns aflaquit claupassat, aflaquit per una malaltia. afilat, molt magre, dit esp. de la cara, del nas, dels dits. gràcil, prim i delicat. barra-sec, que té la cara magra. esbarrellat, íd. raquític (fig.) tabescent (tèc. med.) hèctic o ètic, que està molt flac; pròp. tísic. esquelètic (hiperb.) amagrit remagrit macilent, d'aspecte trist per la seva magror. begut de cara (o de galtes, o de carns) demacrat ressec, excessivament flac o sec. secardí o secardinenc acanyat descarnat. Tenir la cara descarnada, molt magra. ésser un gànguil, ésser molt alt i prim. prim com un fideu prim com una orella de gat xuclat de galtes ésser una mòmia, és diu despectivament d'una persona molt magra. ésser un (o com un) clau ésser un secall ésser un sac de mal profit, ésser magre a pesar de menjar molt. ésser un sac d'ossos sec com un gaig semblar una canyiula ésser (o semblar) un boixet ésser un nyicris semblar un gat escorxat gras com una post (iròn.) no fer ombra no tenir sinó la pell i l'os clarejar-li (a algú) les orelles veure-se-li (a algú) l'ànima a contraclaror dur el ventre aferrat a l'esquena tenir poca carn damunt no pesar-li (a algú) la carn Cp. esvelt 2 Fig. → pobre, escàs, insuficient. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |