Resultats de la cerca bàsica: 145.494
|
221.
sonsada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'una persona sonsa. [...]
|
|
222.
autocinètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou per si mateix, automàticament. [...]
|
|
223.
siurell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xiulet fet de terrissa, amb formes que imiten animals i altres figures i decorat amb colors vius sobre fons blanc, propi de Mallorca. [...]
|
|
224.
autocompadir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compadir-se de si mateix. S'autocompadeix i així es tranquil·litza. [...]
|
|
225.
múscul extensor propi del dit gros del peu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Origen, cara interna del peroné, membrana interòssia; inserció, falanges del dit gros; innervació, tibial anterior; acció, extensió del dit gros. [...]
|
|
226.
'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
|
|
227.
'per si sol', 'per si mateix'
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució per si sol
o per si sola es fa servir
com a
expressió reflexiva, per indicar que el referent del nom que acompanya és l'única entitat afectada per algun fet. Tot i que aquesta expressió no la recull explícitament la normativa, té molt d'ús en català i és admissible al costat de la [...]
|
|
228.
bicorn
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret de dues puntes propi de la indumentària dels diplomàtics, dels acadèmics i d'alguns uniformes militars o escolars antics. [...]
|
|
229.
supí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajagut d'esquena, de sobines. Molt gran i inexcusable, s'aplica a ignorància. Substantiu verbal propi d'algunes llengües indoeuropees. [...]
|
|
230.
ibis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels tresquiornítids, de mida mitjana o gran, amb el bec llarg i encorbat, propi de les zones càlides i temperades. [...]
|
