Resultats de la cerca frase exacta: 41
|
1.
capgirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
capgirar
|
|
2.
capgirar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
capgirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 volver, invertir. Capgirar les flassades, volver las mantas. Aquest imprès és ple de lletres capgirades, este impreso está lleno de letras invertidas. 2 [pertorbar l'ordre] desordenar, revolver, trastrocar. Qui m'ha capgirat els papers del calaix?, ¿quién me ha desordenado los papeles del [...]
|
|
4.
capgirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 girar, tombar. trabucar o trabocar capicular capbussar o cabussar invertir intervertir 2 desordenar. 3 tergiversar 4 canviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
capgirament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de capgirar; l'efecte. [...]
|
|
6.
capgirada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de capgirar; l'efecte. Evasió, mitjà emprat per a escapar-se d'un destret o d'una dificultat. [...]
|
|
7.
embullar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s'entrellacin o s'entreteixeixin intricadament, talment que no sigui fàcil separar-los. El vent li ha embullat els cabells. Esdevenir embullat. La troca s'ha embullat. Capgirar, desordenar. Digues als nens que no remenin més el meu [...]
|
|
8.
trabucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. La tassa es trabuca i el cafè s'escampa [...]
|
|
9.
conjuració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliga per jurament comú concertada secretament per capgirar l'ordre d'un estat. La conjuració de Catilina. Entrar en una conjuració. La conjuració ha estat descoberta. Els venedors del mercat han fet una conjuració per no pagar el nou impost. La conjuració del silenci. [...]
|
|
10.
capbussar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
felicitat. Trabucar, capgirar. Un estrat, presentar capbussament. [...]
|
capgirar
1 v. tr. [LC] Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades.
2 tr. [LC] Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el calaix ha capgirat tots els papers. Capgirar el món.
3 tr. [LC] Entendre, dir o fer (les coses) a l'inrevés, les unes per les altres. No li podem encomanar res perquè tot ho capgira.
4 1 tr. [LC] Fer cedir, fer canviar d'opinió, (algú), canviar el curs (d'alguna cosa). Amb les seves prèdiques t'han capgirat. Qui és capaç de capgirar els esdeveniments?
4 2 intr. pron. [LC] Cedir, canviar d'opinió, canviar de curs. Un home que no es capgira per res.