FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit de seda o de tela rica usat per les dones a l'edat mitjana, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus. Faldó de seda o d'una altra tela que portaven els homes d'armes des de la cintura fins prop dels genolls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pivotar; l'efecte. En enginyeria mecànica, piu, especialment l'extrem inferior d'un arbre vertical. En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l'adversari, que en la fase d'atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pomacèntrids, de cos oval i comprimit, de 8 a 10 centímetres de llargada, de color bru amb bandes longitudinals, més fosques en els adults i de color blau brillant en els joves, que viu en petites moles prop de les roques (Chromis chromis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les fàcies o terrenys sedimentats prop de la mar però no marins, o a la part interna de la costa, en aigües somes, subjectes a aportacions de sediments fluvials i a invasions esporàdiques marines. Relatiu o pertanyent als aiguamolls de les vores de la mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d'una de les puntes. Jugar a bòlit. anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l'esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se. Tenir la veu cascada. cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l'obstrucció dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstic. Les feines casolanes. Menjar casolà. Que s'està molt a casa, afecte als deures o als plaers de la casa. És un home molt casolà. Que viu prop o dins la casa de l'home. Els animals casolans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos en general oblong i moderadament comprimit, de coloració molt variada habitualment força llampant, sovint amb un marcat dimorfisme sexual, amb els llavis molt carnosos, que normalment viuen a les roques prop de la costa, a la qual pertanyen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extrema d'una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça. Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça. Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu. a la vora A prop [...]
