Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
malavesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malacostumar. Els homes l'havien malavesada. Malavesar-se a dir mentides. [...]
|
|
2.
malavesar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
malavesar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron → malacostumar [...]
|
|
4.
malavesar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
acostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
|
|
6.
acostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]
1 v. tr. habituar avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable. aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa. foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa. aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual. familiaritzar 2 (acostumar-se pron.) contreure el costum de prendre l'avés de fer-se. Cal fer-se a tot. aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba. enllaminir-se, íd. engormandir-se, íd. 3 → soler. Ant. Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés. 4 v. intr. Tenir un costum. soler usar. Usen llevar-se de matí. estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard. ésser freqüent © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr.
habituar
avesar o vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi.
acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera.
adondar. Adondar els nois a una feina.
enconar (fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees.
malacostumar o malavesar, acostumar a fer una cosa blasmable.
aguerrir, pròp., acostumar els soldats a les fatigues de la guerra; per ext., acostumar algú a una cosa penosa.
foguejar, acostumar els soldats, els cavalls, al foc de la pólvora; per ext., a una cosa perillosa.
aclimatar, acostumar a un clima diferent del natiu o de l'habitual.
familiaritzar
2 (acostumar-se pron.)
contreure el costum de
prendre l'avés de
fer-se. Cal fer-se a tot.
aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba.
enllaminir-se, íd.
engormandir-se, íd.
3 → soler.
Ant. Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés.
4 v. intr. Tenir un costum.
soler
usar. Usen llevar-se de matí.
estilar-se, ésser de costum (s'usa exclusivament tractant-se d'accions humanes). A Barcelona s'estila sopar molt tard.
ésser freqüent
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana